El campanar
Quan algú s'apropa a Tarragona per qualsevol costat, el primer que atrau la seva mirada es la figura mejestuosa del campanar de la Catedral que, amb el seus 70 metres d'alçada i la seva privilegiada situació dalt de tot de la ciutat, sobresurt arrogant per damunt de les demés edificacions.
Es tracta d'una estructura de pedra, de forma quadrada en els dos primers cossos i vuitavada en la part superior.<
El cos baix ha estat datat als voltants del 1172, tota vegada que forma part de la primera fase de construcció de la Catedral. El cos central, també de forma rectangular i fet de carreus de pedra acoixinats, donat que consten els escuts dels arquebisbes Guillem de Rocabertí i Ximeno de Luna i de l'obrer Huc de Cervelló, podria fixar-se la seva construcció entre 1316 i 1327. Ací antigament hi havía les dependencies dels monjos que cuidaven de la Catedral. A la base s'obre la coneguda "Porta de Sta. Tecla".
El cos superior consta de dues parts, una inferior amb un finestral gòtic que dona llum a la sala del rellotge i la part superior on es troben les campanes. Va se construït per Joan d'Aragó entre 1327 i 1334, i obrat per Guillem Clerge.
L'any 1511 i per tal de ubicar la campana de les hores (Capona) i la campana dels quarts, es va construir un petit templet conegut con "el panell".
Per accedir a les diferents parts del campanar es disposa d'una escala de caragol de 100 graons adossada al absis fins el primer cos i comunicada per un replà amb una altre de 40 graons oberta al mur del second cos fins el departament de les campanes i des de allí un altre tram de 50 graons, més reduïts, fims el cim de la torre.
Porta de Sta. TeclaDos nivells acullen les campanes. Al inferior es troben les tres més grans i que poden ser voltejades i al superior les restants. El 1989 ja havien estat mecanitzades amb malls electrics i son comandades a través d'un ordinador
El pas del temps, els factors meteorològics, la contaminació atmosfèrica i, en bona part, la desídia, van portar les campanes a un llastimós estat de conservació. L'any 1997 i amb el patrocini de l'empresa Erkimia, que va contribuir amb una aportació de 5 milions de pesetes, es va iniciar una restauració a fons amb la neteja tant de les campanes com del seu habitacle, donat que hi havia llocs on l'alçada dels excrements dels coloms arribava als 40 cms. També es van refer els jous que estaven malmesos. En aquesta tasca es van emprar 3 m3 de fusta de roure, 200 litres d'insecticida contra corcons, 20 ltes. de vernís a més de quasi vuit-centes hores de treball. Per tal de evitar nous danys causats pels coloms, es tancaren els finestrals amb una lleugera reixa d'acer inoxidable.
Tanmateix es va aprofitar per retornar les campanes al seu lloc primitiu al interior del campanar, ja que l'any 1777 es colocaren als finestrals.
Per ordre cronològic de fosa. L'alçada correspon al bronze i els pesos son aproximats.
De senyals.-Diàmetre 50 cms.- Alçada 41 cms.- Pes 19 Ks.- Any 1250.
Mª AssumptaDiàmetre 140 cms.- Alçada 135 cms.- Pes 1589 Ks.- Any 1314. Aquesta campana, segons Sánchez Real, tenia canviada la seva identitat amb la següent.
FructuosaDiàmetre 134 cms.-Alçada 139 cms.- Pes 1393 Ks.- Any 1313.
MajorDiàmetre 83 cms.- Alçada 83 cms.- Pes 331 Ks.- Any 1315.
HoresDiàmetre 25 cms.- Pes 9 Ks.- Any 1380.
CaponaDiàmetre 157 cms.- Alçada 140 cms.- Pes 2241 Ks.- Any 1509.- Fonedor: Antoni Fenodi. (1)
Quarts.- Diàmetre 62 cms.- Alçada 53 cms.- Pes 138 Ks.- Any 1509.- Fonedor: Antoni Fenodi.
Vedada.- Diàmetre 42 cms.- Alçada 41 cms.- Pes 43 Ks.- Any 1728.- Aliatge de plata i bronze al 50%.- Fonedor Ioan Sorello.
Prima.- Diàmetre 59 cms.- Pes 119 Ks.- Any 1753.- Fonedor: Isidre Fages (Barcelona).
Mª Bàrbara.- Diàmetre 52 cms.- Alçada 54 cms.- Pes 81 Ks.- Any 1772.- Fonedor: Jaume Mestres (Reus).
Tecla.- Diàmetre 118 cms.- Alçada 112 cms.- Pes 951 Ks.- Any 1777.-Fonedor:Jaume Pallés (Granollers).
Prima (2).- Diàmetre 50 cms.- Alçada 57 cms.- Pes 72 Ks.- Any 1859.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).
Tecla (2).- Diàmetre 25 cms.- Pes 9 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).
Sorda.- Diàmetre 80 cms.- Pes 296 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).
Clàssica.- Diàmetre 95 cms.- Alçada 91 cms.- Pes 496 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).
Miserere.- Diàmetre 115 cms.- Alçada 101 cms.- Pes 881 Ks.- Any 1892.- Fonedor: Ramon Pomerol i Fill (Reus).
Sorda (2).- Diàmetre 77 cms.- Pes 264 Ks.- Any 1905.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).
Quarts.- Petita campana d'un diàmetre de 20 cms. i un pes de 5 ks. que penja de la campana de les hores. No es pot fixar la data de la seva fosa.
(1) Emili Morera atribueix el nom d'aquesta campana al fet que
l'arquebisbe Pere Copons (1729-1753)va establir que sonés un quart
d'hora abans de les 12 del migdia, tot avisant de la celebració d'una
missa, que per aquest motiu era coneguda com "missa de la Capona".
Sembla que, en aquest cas, seria més adient dir-li "Copona".
Per altre banda, Serra Vilaró relaciona el nom amb Martí de Cerezo, "capó", es ha dir castrat, que a mitjans de 1600 vivia a la nostra ciutat. Aleshores els castrats feien la veu femenina als cants religiosos. No queda gaire clar la relació entre el personatge i la campana.
 |
||
© tarracowiki (2012) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 11-05-2024 |
||