Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.
Antonio Machado
I mentrestant el campanar segueix senyalant cap amunt, impertorbable, seré, amb aplom, firme, segur, perenne, sense canvis d’imatge, sabedor de ser un dels senyals més estimat del poble.
I jo estic ací, cada vegada més lluny, fent camí sobre eixe inestable i fràgil mar de la existència, naufragant de tant en tant en illes solitàries on em duen les tempestes, —unes més fortes i amb més trons i llamps que altres—, si bé esperant hi que amaine per tornar a embarcar-me i seguir fent camí sobre les ones de la meua mar.
Estic impacient perquè ja tarda el dia en què arribaré a l’encreuament de la baixada del port i tornaré a veure’l hi una vegada més aguaitant com cal. Confie que em done la benvinguda i estenga sobre mi el seu particular bàlsam i que, com ho ha fet des que jo era un adolescent des d’eixe indret on enfilava el Lluxentino cap a Quatretonda, m’ajude a seguir fent camins sobre la mar.
Les veles i els vents compliran els meus desitjos
fent camins perillosos per la mar.
Veig que s’armen contra aquests mestral i ponent;
xaloc i llevant els han d’ajudar
amb els seus amics el gregal i el migjorn,
pregant humilment al vent de tramuntana
que quan bufe els siga favorable
i que tots cinc aconseguisquen el meu retorn.
Ausiàs March
© Quatretonda Digital (2013) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 11-05-2024 |