Parròquia de Sant Martí Bisbe d´Alcàsser - Concert de tocs manuals de les campanes
19-12-2008 12:00 hores
El campanar de Sant Martí Bisbe d´Alcàsser i les seues campanes
El campanar de la parròquia de Parròquia de Sant Martí Bisbe d’Alcàsser compta amb quatre campanes i dos campanós (1939, 1979, 1939, 1975, 1920, 1882). Les campanes foren restaurades en 2003, de manera que reprodueixen els tocs tradicionals i es poden tocar manualment. Els campanós son campanes en forma de timbre, més o menys deformat, per produir un so diferenciat que marca el pas del temps del rellotge. Precisament per tractar-se de campanes civils no foren destruïts els campanós en 1936.
Les campanes porten les següents inscripcions, de menor a major:
SANTA TERESA DE JESUS. PARROQUIA DE SANMARTIN DE ALCACER. AÑO DE LA VICTORIA 1939. CTRES ROSES HERMANOS / SILLA VALENCIA
VIRGEN DEL CARMEN - S VICENTE FERRER. AÑO 1979. MURUA / ME FECIT / VITORIA ESPAÑA
SMO CRISTO DE LA FE # # # # CTRES ROSES HERMANOS / SILLA VALÈNCIA PARROQUIA DE SAN MARTIN DE ALCACER. 1939. ANO DE LA VICTORIA
FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 37 / VALENCIA " (06) " SAN MARTIN OBISPO / FUNDIDA EN 1939 / Y REFUNDIDA EN EL AÑO SANTO 1.975
Com indiquen les inscripcions, les quatre campanes foren foses en 1939, per ROSES HERMANOS de Silla, però la segon en tamany fou refosa per MURUA de Vitoria en 1979 i la major en 1975 per Salvador MANCLÚS de València.
El Campanó dels quarts, té una inscripció molt senzilla: "LA MAQUINISTA VALENCIANA / GENERAL ALCALA / VALENCIA/ G A " i es va fondre cap a 1920. El campanó de les hores té una forma intermèdia entre timbre i campana i la següen inscripció “SANTA BARBARA ME HIZO JAIME ROSAS AÑO 1882”. Té també l’escut d’Alcàsser. El seu paper és de transmetre, de dia i de nit, l’hora que és. Esta transmissió és una obligació municipal, des de fa segles i un dret dels veïns.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
L'entrada i clamoreig - Toc de morts importants de la Catedral.
Dominica morada - Toc característic de vespres o de laudes dels diumenges d’Advent i de Quaresma.
El repic - Toc de les festes menors, indica també l’eixida de les processons majors. S’utilitza unes 80 vegades a l’any.
Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.