Té forma d'octàedre amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres.
Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el bisbat es va veure obligat a comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma.
La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, peró amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà, l'any 1420. El seu enorme volum s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar.
Allotjà fins a setze enormes campanes de perfecta fundició i acabat amb les quals s'obtenia la més amplia i completa escala musical.
Actualment podem escoltar cada dia la campana anomenada Mònica tocant els quarts, i la seva germana gran, la Silvestra, tocant les hores amb una quasi perfecta puntualitat. És accessible la pujada fins a la terrasa superior, totalitzant 238 esgraons.
Molts han estat els poetes que han dedicat obres al Campanar de Lleida, però la més famosa i coneguda és el sonet de Magí Morera i Galicia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912, es va col·locar una làpida de marbre al peu del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi gravà aquella poesia. El pianista i compositor Ricard Vinyes, amic i admirador del poeta, va escriure l'any 1918 un sonet per honrar la seva memòria. Aquesta composició, gravada en pedra, es va col·locar al peu de la torre del campanar a la tardor de l'any 1980.
|
|
© ASSOCIACIÒ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA (2004) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 11-05-2024 |