Durant la darrera guerra, degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà, per tal de construïr canons, calgué fondre algunes campanes d'esglésies i ermites. Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèlic ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l'església es fan arribar a la població. La sonoritat és, relativament, bona, malgrat la despersonalització sònica del monument.
Cal fer notar, que excepte en el cas de Tudela de Segre, pel que respecta als campanars de doble cloquer, la campana d'obús sempre està situada a l'esquerra. Caldrà esbrinar quin és el motiu.
D'entre les esglèsies del municipi d'Artesa de Segre emmarcades amb aquesta característica, s'en troben les següents:
 |
||