Maria. Campana de les hores (A) - Sant Antoni de Padua - CATARROJA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 3439)

Localització Façana
Diàmetre (en cm) 50
Pes aproximat (en quilos) 72
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1934
Terç (T) (Dos cordons)
"✱ LOS CLAVARIOS DEL AÑO 1934 ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Sant Antoni)
(03) (Creu)
(06) (Anagrama de Jesús) / "MARIA" (incís)
(09) (Marca de fàbrica) "ROSES HERMAИOS / AVDA PERIS Y VALERO / VALEИCIA"
Mig peu (MP) (Dos cordons)
"PADRINOS. D SALVADOR ALFONSO PUCHAL Y DÑA MARIA MARTI RICART +" (incís)
(Dos cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Era l'encarregada de tocar els senyals horaris, que accionava la maquinària del rellotge que, setmanalment, remuntaven els serenos del poble.
Tocs actuals de campanes Fora d'ús des de la destrucció de l'antiga ermita de Sant Antoni.
Truja Biga metàl·lica, a la qual està unida el mall del rellotge.
Estat original La campana va ser fosa en 1934 per la foneria dels Hermanos Roses de València, a instàncies dels clavaris d'aquell any. La fosa de la campana se sumava a la instal·lació en 1916 d'un rellotge, les senyals del qual marcaria el nou bronze des de l'espadanya que, potser per aleshores, va ser construïda sobre la façana del temple, entre els dos campanars.
Poc després de la seua fosa, en l'estiu de 1936, la campana va ser llançada al carrer. Possiblement gràcies a la poca distància que separava l'espadanya finestres de la via pública, cap de les dos campanes va sofrir danys i, pocs dies després, van ser traslladades a un magatzem d'Alfafar juntament amb les cinc campanes de la parròquia de Sant Miquel, que tampoc havien sofert danys en ser llançades des del campanar. Només acabar-se la guerra, els catarrogins van recuperar íntegres totes les seues campanes.
Estat actual Mig segle després de la demolició de l'antiga ermita, la campana continuada dipositada dins d'una gàbia, exposada als agents climàtics i a possibles actes vandàlics. Malgrat tot, conserva pràcticament íntegra i en un estat acceptable la instal·lació, pròpia de campana horària, que li fou donada en ser fosa. I de fet, els seus accessoris de toc podrien recobrar les seues funcions després de sometre'ls a una restauració relativament senzilla.
Mecanismes de toc Mall extern per gravetat, que va estar unit mitjançant un cable al tren de soneria de la desapareguda maquinària del rellotge.
Actuacions urgents D'urgència, caldria retirar la campana de la seua posició actual i dipositar-la a un espai protegit a l'espera de la seua restauració, per evitar l'agreujament del seu estat de conservació.
Propostes Per tal de recobrar els seus usos tradicionals, la campana només precisa d'una somera restauració i, per descomptat, d'un canvi d'ubicació. Qualsevol intervenció sobre la campana hauria de contemplar el sanejament dels seus accessoris de toc (biga metàl·lica i mall), la neteja del bronze i la connexió del martell percutor a un motor de tir, que fera tocar l'instrument amb els seus mecanismes originals. Els seus usos en cap cas haurien d'excedir els que li corresponen tradicionalment, açò és, els tocs del rellotge.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació fotogràfica de la campana] (05-06-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (18-11-2016)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 17-04-2020
7 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 04-06-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 4 Visitants: 4 Usuaris: 0